L'EXPERIMENT D'ABRAHAM MASLOW

Aquest psicòleg americà, Abraham Maslow (1908-1970), va estudiar a persones felices i va trobar..

Que tots havien patit, però que havien tirat endavant i que tractaven de resoldre els problemes enlloc de donar-lis voltes i magnificar-los (d'això se'n diu hiperreflexivitat)

Cap d'elles equiparava la seva salut mental amb absència d'enfermetat o conflicte, sinó amb capacitat de desenvolupar-se i de canvi, de poder posar-se malalts i recuperar-se.

No mesuraven el què valien per les coses que aconseguien o pel que pensaven els demés.

Preferien divertir-se i fer coses que els agradaven i els posaven a prova.

Maslow va veure què en els moments feliços ens alegrem d'estar vius i ens acceptem pel simple fet de seguir endavant.

Eren hedonistes però tenien assumit que no viurien eternament. Preferien pensar en l'avui i el demà sense obsessionar-se amb la gratificació immediata.

Tenien un sentit realista de la vida i no s'enganyaven sobre el món. S'acceptaven a sí mateixos i als demés; intentaven canviar el què podien però no es desesperaven pel què no podien canviar. Afrontaven el què era inexorable amb humor.

Maslow també va trobar en ells un sentiment d'identificació amb la humanitat combinat amb històries d'intimitat amb unes poques persones. S'interessaven primer per si mateixos i es sacrificaven fins a cert punt per aquells que estimaven però sense deixar que això els anul.lés.

Les persones felices s'otorguen a si mateixes i als demés el dret a equivocar-se i s'abstenen de condemnar-se o condemnar els altres per la seva conducta, encara que els desagradi. Acostumen a tenir idees flexibles i ser persones pluralistes i obertes al canvi. No eren fanàtics ni dictaven regles fixes i rígides per a ells mateixos ni per als demés.